Alba Barrientos: La població va decidir retirar molts suports als partits per donar-los a d'altres que destil·laven una manera de fer diferent.
La gerent de Dixtum fa un anàlisi dels resultats de les passades eleccions municipals en base a les campanyes que van portar a terme els diferents partits.
Els resultats de les passades eleccions municipals ha posat damunt de la taula la necessitat de fer-ne un anàlisi acurat del què va passar, què va voler l'elector.
Dixtum és una empresa cardedeuenca que ofereix els seus serveis d'assessorament tant a l'empresa pública com a la classe política per tal que aquestes millorin la seva comunicació, gestió i estratègia. L'Alba Barrientos, la seva gerent, és Diplomada en Gestió pública i Llicenciada en Ciències Polítiques, especialitzada en comunicació política i electoral.
Alba, quina valoració general fas de les passades eleccions municipals?
Després d'uns mandats variants en quant als colors del govern, es podien preveure canvis a nivell municipal ja que els cardedeuencs s'havien estat mobilitzant reclamant canvis en diferents aspectes de la vida pública. Les eleccions locals són sempre una oportunitat única per modificar aquells aspectes polítics que ens afecten directament. Però aquesta vegada jo diria que, en general, els partits han oblidat que es presentaven a unes eleccions de caràcter municipal. Els discursos que ens van oferir des de mesos abans, seguien formats establerts des de fora del poble. Tret de la CUP i GpC (Gent pel Canvi), la resta de partits donaven més informació d'àmbit nacional que no pas de Cardedeu, segurament apel·lant a un votant que es fixa més en el color de la papereta que en les propostes i la gestió real de les persones.
Què hem votat els cardedeuencs?
Sense aprofundir massa en els resultats caldria destacar el paper interpretat per noves formacions com GpC, amb en Jordi Abad al capdavant, que ha aconseguit un regidor. També l'actuació de la CUP, que ha augmentat en vots i també ha aconseguit un regidor més. Totes dues formacions van assentar les seves bases amb un ideari molt lligat al món local. El contrari ha passat a d'altres formacions que havien estat al govern, les que han perdut vots i regidors. La proximitat dels candidats amb propostes realistes i les llistes renovades han estat la clau de l'èxit. La gran batalla entre Vila i Cots, caps de llista de CIU i PSC, es podien resumir en: nosaltres tot, més i millor. Quedava clar que en algun moment s'havien oblidat de la situació econòmica general i del Consistori, governat per ells mateixos en algun període dels últims 8 anys.
Tenen un paper rellevant les noves tecnologies en el món local?
Evidentment. De fet durant la campanya hem vist com l'ús d'Internet per comunicar-se ha estat lligat a certes formacions. La tendència ha estat la mateixa que durant la resta del mandat. Són les formacions que utilitzaven eines multimèdia les que han acabat guanyant vots. Pàgines web, blocs i xarxes socials han donat els seus fruits. És cert que tots els partits en tenen, però alguns només tenen notícies breus sobre l'acte de proclamació de la candidatura (CIU i PSC) sense ni tan sols fotografies o detalls dels membres del partit. Altres també hi tenen tota la informació del partit d'àmbit nacional, però poc sobre la vida de Cardedeu (ERC, ICV i PP). Tot i aquesta situació, cal reconèixer que en Jordi Cots, cap de llista d'ERC, té un bloc amb certa activitat però no és menys cert que no era la candidatura complerta, ja que es presentaven en coalició. Només hi ha dos partits que intenten reflectir la seva activitat diària (CUP i GpC) i podem identificar la cara de Cordomí i Abad. Les xarxes socials com facebook o twitter no tenen més sort; són infrautilitzades tot i tenir perfils actius la majoria d'ells. Només la CUP, el PP (l'Íngrid Ruiz és molt activa) i GpC els hi donen ús tant per oferir com per rebre informació.
Per tant, no tenir-les en compte, els ha perjudicat?
Sí. Sorprèn que són justament aquelles candidatures amb més “activitat virtual” les que han sortit reforçades de les eleccions. Una casualitat? Més aviat un indicador de cap a on vol anar la població i del què passa amb qui no vol escoltar.
Com deies, CiU i PSC han estat castigats, perdent tots dos vots...
De fet, veient com va esdevenir el mandat i la campanya, era de preveure que aquells que deien que volien guanyar per continuar fent el mateix que havien fet durant els seus governs (Montserrat Cots: Sabem fer-ho millor i Calamanda Vila: Bona feina), no s'avinguessin a dialogar ni a acceptar crítiques sobre la seva gestió. Per això ens hem trobat amb una situació desafortunada. La població va decidir queixar-se i retirar molts suports als partits per donar-los a d'altres que destil·laven una manera de fer diferent. Cardedeu va votar un canvi que els partits no han estat capaços de dur a terme.
Va ser un problema de saber comunicar a l'elector?
Una campanya no ha de ser una llista d'acusacions creuades. Els polítics, començant pels més propers, han de canviar el xip i acceptar responsabilitats i crítiques, de la mateixa manera que fem tots nosaltres a la vida quotidiana. Una campanya, igual que la resta del mandat, ha de servir per explicar què es fa i acceptar que, igual que no tothom hi estarà d'acord, potser una d'aquestes persones ens pot fer millorar, si som capaços d'escoltar el què ens ha de dir. La comunicació és bàsica en tots els aspectes de la vida, molt més en política. No hem d'oblidar que són els votants qui escullen qui volen que governi i, per tant, han de saber què se'n fa del seu vot.
Necessiten assessorament els polítics locals?
Els polítics no han de saber fer-ho tot. De la mateixa manera que busquen un arquitecte o un advocat, haurien de buscar professionals de l'anàlisi i la comunicació que els puguin assessorar. No és fàcil escoltar quan et diuen que no vas pel bon camí, però ho has de veure com una oportunitat per millorar. La política local és la que ens afecta més directament al dia a dia. Els polítics locals haurien d'utilitzar totes les eines per arribar a tots els ciutadans i conèixer les seves demandes. La proximitat que no pot ser exigida a un polític d'àmbit nacional hauria de ser el modus vivendi dels representants de la nostra vila.
