divendres, 7 d’octubre del 2011

Entrevista al NAS Cardedeu

Avui us deixo amb l'entrevista publicada al NAS nº109 sobre l'anàlisi de la campanya de les eleccions locals del maig a Cardedeu.


Alba Barrientos: La població va decidir retirar molts suports als partits per donar-los a d'altres que destil·laven una manera de fer diferent.

La gerent de Dixtum fa un anàlisi dels resultats de les passades eleccions municipals en base a les campanyes que van portar a terme els diferents partits.

Els resultats de les passades eleccions municipals ha posat damunt de la taula la necessitat de fer-ne un anàlisi acurat del què va passar, què va voler l'elector.
Dixtum és una empresa cardedeuenca que ofereix els seus serveis d'assessorament tant a l'empresa pública com a la classe política per tal que aquestes millorin la seva comunicació, gestió i estratègia. L'Alba Barrientos, la seva gerent, és Diplomada en Gestió pública i Llicenciada en Ciències Polítiques, especialitzada en comunicació política i electoral.

Alba, quina valoració general fas de les passades eleccions municipals?
Després d'uns mandats variants en quant als colors del govern, es podien preveure canvis a nivell municipal ja que els cardedeuencs s'havien estat mobilitzant reclamant canvis en diferents aspectes de la vida pública. Les eleccions locals són sempre una oportunitat única per modificar aquells aspectes polítics que ens afecten directament. Però aquesta vegada jo diria que, en general, els partits han oblidat que es presentaven a unes eleccions de caràcter municipal. Els discursos que ens van oferir des de mesos abans, seguien formats establerts des de fora del poble. Tret de la CUP i GpC (Gent pel Canvi), la resta de partits donaven més informació d'àmbit nacional que no pas de Cardedeu, segurament apel·lant a un votant que es fixa més en el color de la papereta que en les propostes i la gestió real de les persones.

Què hem votat els cardedeuencs?
Sense aprofundir massa en els resultats caldria destacar el paper interpretat per noves formacions com GpC, amb en Jordi Abad al capdavant, que ha aconseguit un regidor. També l'actuació de la CUP, que ha augmentat en vots i també ha aconseguit un regidor més. Totes dues formacions van assentar les seves bases amb un ideari molt lligat al món local. El contrari ha passat a d'altres formacions que havien estat al govern, les que han perdut vots i regidors. La proximitat dels candidats amb propostes realistes i les llistes renovades han estat la clau de l'èxit. La gran batalla entre Vila i Cots, caps de llista de CIU i PSC, es podien resumir en: nosaltres tot, més i millor. Quedava clar que en algun moment s'havien oblidat de la situació econòmica general i del Consistori, governat per ells mateixos en algun període dels últims 8 anys.

Tenen un paper rellevant les noves tecnologies en el món local?
Evidentment. De fet durant la campanya hem vist com l'ús d'Internet per comunicar-se ha estat lligat a certes formacions. La tendència ha estat la mateixa que durant la resta del mandat. Són les formacions que utilitzaven eines multimèdia les que han acabat guanyant vots. Pàgines web, blocs i xarxes socials han donat els seus fruits. És cert que tots els partits en tenen, però alguns només tenen notícies breus sobre l'acte de proclamació de la candidatura (CIU i PSC) sense ni tan sols fotografies o detalls dels membres del partit. Altres també hi tenen tota la informació del partit d'àmbit nacional, però poc sobre la vida de Cardedeu (ERC, ICV i PP). Tot i aquesta situació, cal reconèixer que en Jordi Cots, cap de llista d'ERC, té un bloc amb certa activitat però no és menys cert que no era la candidatura complerta, ja que es presentaven en coalició. Només hi ha dos partits que intenten reflectir la seva activitat diària (CUP i GpC) i podem identificar la cara de Cordomí i Abad. Les xarxes socials com facebook o twitter no tenen més sort; són infrautilitzades tot i tenir perfils actius la majoria d'ells. Només la CUP, el PP (l'Íngrid Ruiz és molt activa) i GpC els hi donen ús tant per oferir com per rebre informació.

Per tant, no tenir-les en compte, els ha perjudicat?
Sí. Sorprèn que són justament aquelles candidatures amb més “activitat virtual” les que han sortit reforçades de les eleccions. Una casualitat? Més aviat un indicador de cap a on vol anar la població i del què passa amb qui no vol escoltar.

Com deies, CiU i PSC han estat castigats, perdent tots dos vots...
De fet, veient com va esdevenir el mandat i la campanya, era de preveure que aquells que deien que volien guanyar per continuar fent el mateix que havien fet durant els seus governs (Montserrat Cots: Sabem fer-ho millor i Calamanda Vila: Bona feina), no s'avinguessin a dialogar ni a acceptar crítiques sobre la seva gestió. Per això ens hem trobat amb una situació desafortunada. La població va decidir queixar-se i retirar molts suports als partits per donar-los a d'altres que destil·laven una manera de fer diferent. Cardedeu va votar un canvi que els partits no han estat capaços de dur a terme.

Va ser un problema de saber comunicar a l'elector?
Una campanya no ha de ser una llista d'acusacions creuades. Els polítics, començant pels més propers, han de canviar el xip i acceptar responsabilitats i crítiques, de la mateixa manera que fem tots nosaltres a la vida quotidiana. Una campanya, igual que la resta del mandat, ha de servir per explicar què es fa i acceptar que, igual que no tothom hi estarà d'acord, potser una d'aquestes persones ens pot fer millorar, si som capaços d'escoltar el què ens ha de dir. La comunicació és bàsica en tots els aspectes de la vida, molt més en política. No hem d'oblidar que són els votants qui escullen qui volen que governi i, per tant, han de saber què se'n fa del seu vot.

Necessiten assessorament els polítics locals?
Els polítics no han de saber fer-ho tot. De la mateixa manera que busquen un arquitecte o un advocat, haurien de buscar professionals de l'anàlisi i la comunicació que els puguin assessorar. No és fàcil escoltar quan et diuen que no vas pel bon camí, però ho has de veure com una oportunitat per millorar. La política local és la que ens afecta més directament al dia a dia. Els polítics locals haurien d'utilitzar totes les eines per arribar a tots els ciutadans i conèixer les seves demandes. La proximitat que no pot ser exigida a un polític d'àmbit nacional hauria de ser el modus vivendi dels representants de la nostra vila.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Polítics, que hi ha algú??


Hem encetat el mes d'octubre, ja fa dies que la tornada a l'escola forma part del passat, però encara no tinc clar què fan els polítics del meu poble. De fet no sé què fan els polítics d'enlloc. Segurament tenen molta feina i passen tantes hores treballant que s'obliden d'explicar-ho.

A les webs institucionals trobem breus de notícies sobre alguns actes passats i algun dels que estan programats però no trobem informació sobre res més. La situació del Consistori de Cardedeu és peculiar des de les eleccions de maig d'enguany, el què ens podria portar a pensar que hi ha d'haver molt moviment per part de tots els regidors. Un govern en minoria en la situació actual hauria d'afavorir que passin coses. Segurament és així. No podem confirmar-ho perquè no tenim la informació, els partits i els regidors no tenen temps per explicar als seus votants què en fan del poder que els van delegar.

Que aquesta desinformació d'actuacions dels representants es doni a l'Ajuntament es pot arribar a entendre, doncs l'activitat diària no s'atura i podem trobar l'agenda municipal actualitzada. Però no és ara quan els partits i regidors haurien d'oferir notícies sobre què passa realment? Què passa al Ple? Quins són els temes “calents”?

La ciutadania reclama informació, ho van deixar clar a nivell local a les darreres eleccions, però els polítics continuen sense escoltar. Fins quan? No és excusa dir que treballen i no tenen temps per explicar-ho. Vull poder saber com s'utilitza el meu vot. Vull saber què defensa qui vaig votar. Ara no tenen excusa doncs amb un Consistori com l'actual, el debat hauria de ser bàsic pel bon funcionament. No hi ha majories que imposin la seva voluntat, ni minories que només tinguin dret a veu i no a vot. 

Doncs, què esperen?