dilluns, 25 de juliol de 2011

Normalització de les xarxes socials

Facebook, Twitter, Youtube, LinkedIn... s'han convertit en paraules habituals en les tertúlies de cafè. Fins i tot han arribat a formar part de la nostra vida privada. El què va començar com un fenomen de xarxes socials on les persones mantenien contacte virtual amb amistats, s'ha transformat en una font d'intercanvi d'informacions i opinions.

Per aquells que vivim, treballem, dormim i mengem fora del món públic ens pot semblar una eina més per rebre informació, però en el moment que són personatges públics/polítics els qui s'expressen, hem de parar atenció al tractament que hem de fer d'aquesta informació.

La comunicació actual ha evolucionat. Fins ara era unidireccional i institucional, dels personatges públics cap a la població i mitjançant canals oficials. Això permetia un tipus de comunicació basada en la distància entre població i polítics. No era fàcil fer arribar les opinions als representants polítics si no era per via oficial.

Durant la primera dècada del mil·lenni vam assistir a la revolució en el camp d'Internet. D'una banda es va popularitzar, arribant a llocs on fins llavors era impensable. D'altra banda, l'evolució de les xarxes socials, va afavorir l'intercanvi d'informacions i opinions a gran escala.

Poc a poc els personatges públics han anat entrant a aquestes xarxes socials, potser de manera privada, però vinculant-se a la vida pública. La línia que separa la vida virtual pública i privada dels polítics es va esvaint i alhora normalitzant, doncs no podem trobar un regidor del poble fent un cafè al bar i xerrar sobre els problemes del dia a dia? De la mateixa manera, el podem trobar a Twitter comentant el mateix problema.

No es tracta de veure les xarxes socials com una via de contacte de la vida privada, sinó com un més dels nostres canals de comunicació personal. Ens permet estar en contacte directe per expressar-nos i mantenir-nos informats sobre tot allò que ens afecta. Però tot això requereix esforç i un temps d'adaptació que no tothom està disposat a sacrificar... 

Hi ha qui es queda enrere i veu passar la realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada