dilluns, 12 de setembre del 2011

Política sexualment atractiva


A les darreres campanyes electorals hem viscut una explosió sexual dels candidats. Des dels que comparaven l'acte d'emetre el vot amb un orgasme, fins actrius del cinema per adults dedicant cançons a candidats, passant per pits nus reivindicatius. Es pot entendre que una part de l'esfera política busqui fer una política més atractiva per la població. De fet, que busqui que la població es senti atreta per la política quan toca donar “suport electoral”, però potser ja s'està arribant als límits suportables.

Considero lloable l'objectiu de fer proper el fet democràtic, en certa manera seria tornar a la base no adulterada que busca aquest sistema polític, però no sé si el camí triat és el més encertat. En algun moment algú va pensar que si un cotxe es ven millor amb una noia maca al costat, per què havia de ser diferent amb un polític. Però tot evoluciona i, des de fa uns anys, els cotxes han deixat de vendre's segons el color del vestit de la noia en qüestió. En canvi, en política, encara no hem arribat a aquest nivell de maduresa i continuem esprement la poca dignitat que destil·len aquests spots.

Fins on arribarà tot això? D'aquí dos mesos estarem en plena campanya electoral, una altra vegada, i podrem comprovar fins a quin punt els grans pensadors polítics trobaran òptim l'ús del sexe com a reclam. Veurem Rajoy envoltat de les dones del seu partit ballant escasses de roba? O potser gaudirem de la imatge de Rubalcaba parlant sobre el seu passat nudista a algun programa de televisió, deixant-se despullar per la presentadora? I en Duran, criticarà l'espectacle mentre prepara algun moment més apte pels seus electors, tot i mantenir un to picant?


L'alternativa podria ser el seny. Buscar fer política de veritat, i no mantenir un circ que només indigna la població a cada pas. Que no hi ha idees atractives per realitzar campanyes electorals? De segur que n'hi ha però requereixen estar convençut de que el canvi serà a millor i mentre el sexe funcioni, per què s'hauria de canviar? Per què caminar cap a un futur incert, possiblement a millor, si podem mantenir-nos estables en la decadència?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada