dilluns, 26 de setembre del 2011

Vull sang de veritat!


Quan comença la campanya electoral? Legalment queda clar que són dues setmanes, però el què anomenem precampanya, té un temps determinat? Potser són dues setmanes més, o un mes, o un trimestre? En quin moment podem dir: ara comença la precampanya, o ara s'acaba ?

Són preguntes que porten cap a una mateixa resposta: mai comença o acaba, vivim en un estat de precampanya electoral continua. Però ens podríem fer una altra pregunta que potser ens portarà cap a respostes més productives. Com a mínim ens incitarà a fer-nos altres preguntes que ens ajudaran a entendre el panorama actual. Fins a quin punt és eficaç una precampanya tal i com la fan els partits que ens envolten?

Durant tota la legislatura (és igual quina) els actors polítics ens imbueixen en un estat de campanya, amb més atacs contra l'adversari que publicitat pròpia. Els partits en govern reben cops des de fora del govern ( i des de dins, en algunes ocasions) pel què fan, pel què han fet o pel què deixen o diuen deixaran de fer. Els partits de l'oposició reben pel què van fer o pel què volen fer. Qualsevol excusa és bona per deixar anar alguna informació que pugui convertir-se en bomba informativa i obri una escletxa a les files contràries (encara més si aquestes es troben dins del propi partit).

La societat reb aquest ball de bastons, d'intensitat variable, com una puja suau de tardor: la veus, potser la sents i si et cau una gota a les ulleres, la notes. Fins i tot pots comentar algun aiguat aïllat mentre fas el cafè al bar, però de ben segur que no hi pensaràs més.

És necessari replantejar-se el format de precampanya electoral continua, qui sap si no seria més eficaç un format informatiu amb debat real. Continu, sí, però que elevi el to més enllà d'acusacions de pati d'escola sobre si un s'ha tret un moc o si l'altre li ha ficat el dit a l'ull a un tercer.

Posats a continuar amb aquest ritme degenerat d'atacs, passem al següent nivell i fem espectacle del bo: donem armes diverses als participants i aplaudim i cridem mentre lluiten a mort fins que només en quedi un. Quan sembli que tot s'acaba, segur que apareixen nous actors que ens mantinguin entretinguts. Si vivim en aquesta precampanya miserable continua, com a mínim vull veure sang de veritat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada