Tradicionalment les dades del CIS ens indiquen que només un 30% de la població se sent interessada per la política. Tot i això, durant la primavera passada vam veure com es va produir l'anomenat moviment del 15M, que, entre d'altres, demanava més participació en la vida política del dia a dia, una democràcia continuada que no estigués basada en la delegació del vot cada 4 anys.
Aquestes proclames van portar molta gent als carrers i també a les xarxes socials, on els trending topics anaven plens de paraules reclamant participació. Un dels punts calents es basava en què les dades no eren correctes, doncs no tothom es desentén de la política, sinó que hi ha moltes persones, cada vegada més, que tenen interès en el què els envolta. S'informen i volen participar, consideren que tenen coses interessants a dir. De ben segur que és així, però no podem igualar tota la població ni com a molt interessada i participativa, ni com a absolutament passiva.
Actualment trobem moltes eines que ens faciliten el contacte directe entre persones, el flux d'informacions i l'intercanvi d'opinions. No es pot negar que les xarxes socials han estat un dels instruments bàsics a l'hora de mobilitzar la població, però no tothom hi té accés, no tothom sap el què és i no tothom vol utilitzar-les. Partint d'aquesta base i extrapolant-la a la realitat social, per què hauríem d'exigir el mateix nivell d'implicació a tothom?
Ara ja ha passat l'estiu, les vacances, el temps de refredament i ha arribat el moment de tornar a emprendre el curs. Serà bo veure si aquests moviments que reclamen més participació, organitzats pels propis auto anomenats indignats hauran aconseguit fer augmentar les xifres d'interessats en política d'una manera sostinguda en el temps, impulsant un canvi real en el model actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada